Conceptes bàsics relacionats amb la promoció de la coagulació

Principi anticoagulant i aplicació dels anticoagulants comuns

1. L'heparina és l'anticoagulant preferit per a la detecció de la composició química de la sang.L'heparina és un grup sulfat que conté mucopolisacàrids i el pes molecular mitjà de la fase dispersa és de 15.000. El seu principi anticoagulant consisteix principalment en combinar-se amb l'antitrombina III per provocar canvis en la configuració de l'antitrombina III i accelerar la formació del complex de trombina per produir anticoagulació. .A més, l'heparina pot inhibir la trombina amb l'ajuda del cofactor plasmàtic (heparina cofactor II).Els anticoagulants d'heparina comuns són les sals d'heparina de sodi, potassi, liti i amoni, entre les quals l'heparina de liti és la millor, però el seu preu és car.Les sals de sodi i potassi augmentaran el contingut de sodi i potassi a la sang, i les sals d'amoni augmentaran el contingut de nitrogen ureic.La dosi d'heparina per a l'anticoagulació sol ser de 10,0 ～ 12,5 UI/ml de sang.L'heparina té menys interferències amb els components sanguinis, no afecta el volum dels glòbuls vermells i no provoca hemòlisi.És adequat per a proves de permeabilitat cel·lular, gasos sanguinis, permeabilitat plasmàtica, hematocrit i determinació bioquímica general.Tanmateix, l'heparina té efecte antitrombina i no és adequada per a la prova de coagulació de la sang.A més, l'heparina excessiva pot provocar l'agregació de leucòcits i la trombocitopènia, per la qual cosa no és adequat per a la classificació de leucòcits i el recompte de plaquetes, ni per a la prova d'hemostàsia. A més, l'anticoagulació amb heparina no es pot utilitzar per fer frotis de sang, perquè el fons blau fosc apareix després de la tinció de Wright. , que afecta la reducció de la producció microscòpica.L'anticoagulació amb heparina s'ha d'utilitzar durant un temps curt, en cas contrari, la sang es pot coagular després de col·locar-la durant massa temps.

2. Sal EDTA.L'EDTA es pot combinar amb Ca2+ a la sang per formar un quelat.El procés de coagulació està bloquejat i la sang no pot coagular. Les sals d'EDTA inclouen sals de potassi, sodi i liti.El Comitè Internacional d'Estandardització d'Hematologia recomana l'ús d'EDTA-K2, que té la major solubilitat i la velocitat d'anticoagulació més ràpida.La sal EDTA normalment es prepara en una solució aquosa amb una fracció en massa del 15%.Afegiu 1,2 mg d'EDTA per ml de sang, és a dir, afegiu 0,04 ml de solució d'EDTA al 15% per 5 ml de sang.La sal EDTA es pot assecar a 100 ℃, i el seu efecte anticoagulant es manté inalterat. La sal EDTA no afecta el recompte i la mida de glòbuls blancs, té el menor efecte sobre la morfologia dels glòbuls vermells, inhibeix l'agregació plaquetària i és adequada per a hematològics generals. detecció.Si la concentració d'anticoagulant és massa alta, la pressió osmòtica augmentarà, la qual cosa provocarà la contracció cel·lular. El pH de la solució d'EDTA té una gran relació amb les sals i el pH baix pot provocar l'expansió cel·lular.L'EDTA-K2 pot ampliar lleugerament el volum dels glòbuls vermells i el volum mitjà de plaquetes en poc temps després de la recollida de sang és molt inestable i tendeix a ser estable després de mitja hora.EDTA-K2 va disminuir Ca2+, Mg2+, creatina cinasa i fosfatasa alcalina.La concentració òptima d'EDTA-K2 va ser d'1,5 mg/ml de sang.Si hi ha poca sang, els neutròfils s'inflaran, lobularan i desapareixeran, les plaquetes s'inflaran i es desintegraran, produint fragments de plaquetes normals, que provocaran errors en els resultats de l'anàlisi. Les sals d'EDTA poden inhibir o interferir amb la polimerització dels monòmers de fibrina durant la formació. de coàguls de fibrina, que no és adequat per a la detecció de la coagulació de la sang i la funció plaquetària, ni per a la determinació de calci, potassi, sodi i substàncies nitrogenades.A més, l'EDTA pot afectar l'activitat d'alguns enzims i inhibir el factor del lupus eritematós, de manera que no és adequat per fer tincions histoquímiques i examinar el frotis de sang de cèl·lules del lupus eritematós.

3. El citrat és principalment citrat de sodi.El seu principi anticoagulant és que pot combinar-se amb el Ca2+ a la sang per formar un quelat, de manera que el Ca2+ perd la seva funció de coagulació i el procés de coagulació es bloqueja, evitant així la coagulació de la sang.El citrat de sodi té dos tipus de cristalls, Na3C6H5O7 · 2H2O i 2Na3C6H5O7 · 11H2O, normalment un 3,8% o 3 amb el primer.Solució aquosa al 2%, barrejada amb sang en volum 1:9.La majoria de les proves de coagulació es poden anticoagular amb citrat de sodi, que és útil per a l'estabilitat del factor V i el factor VIII, i té poc impacte en el volum mitjà de plaquetes i altres factors de coagulació, de manera que es pot utilitzar per a l'anàlisi de la funció plaquetària.El citrat de sodi té menys citotoxicitat i també és un dels components del líquid de manteniment de la sang en la transfusió de sang.Tanmateix, el citrat de sodi de 6 mg pot anticoagular 1 ml de sang, que és fortament alcalina, i no és adequat per a anàlisis de sang i proves bioquímiques.